21 d’ag. 2019

Ramon Forcada, trenta anys d'èxits d'un moianès al mundial de velocitat

L'actual enginyer de pista de Franco Morbidelli a MotoGP amb Yamaha va debutar el 1989 amb el títol de 125 cc aconseguit per Àlex Crivillé agències 21.08.2019 | 22:36


Forcada, a la dreta, davant de la moto del nord-americà John Kocinski, campió del món de 250 cc el 1990 repsol

Va debutar de la millor manera possible, amb un títol mundial. Ramon Forcada es va estrenar amb el campionat de 125 centímetres cúbics d'Àlex Crivillé, amb una JJ Cobas, i trenta anys després continua al campionat. Ara és l'enginyer de pista de Franco Morbidelli, actual dotzè classificat de MotoGP amb una Yamaha, i durant tot aquest temps ha acompanyat figures del nivell de Sito Pons, Alberto Puig, John Kocinski, Alex Barros o Jorge Lorenzo, amb qui va ser campió del món.

En una entrevista concedida a Repsol, Forcada fa una anàlisi de l'evolució del motociclisme durant aquestes tres dècades. Recorda que «vaig arribar a conseqüència de la gran temporada de Crivillé. Vaig entrar per treballar en el banc de proves amb els motors, perquè estava obtenint grans resultats i les circumstàncies ho van exigir així». Per a ell, «guanyar el títol va ser al·lucinant. Guanyar un campionat no previst va ser important».

Tot ha canviat
Des de llavors, Forcada ha assistit a tots els canvis mecànics que hi ha hagut. Explica que «ha evolucionat tot. Han canviat molt els pneumàtics, s'ha guanyat en el control de la potència i l'aerodinàmica no s'atura». Segons el seu punt de vista, en les geometries «s'ha variat menys, perquè la moto es mou per una sèrie de forces que la controlen i la fan funcionar».

El que sí que ha canviat, per a ell, ha estat com es viu al pàdoc, amb les pilots. «Abans era com una família. No hi havia grans estructures i tots els equips anaven en camió o autocar. El nostre era de cinquena mà, amb una tenda de càmping. No hi havia pressa per acabar». Ara «es continuen fent jornades de 14 o 16 hores al circuit, però s'ha professionalitzat tot. Quan acabes dones una llista als mecànics de què cal fer. Abans era tot més relaxat».

Motos per al record En tot aquest temps, Forcada ha passat per tots els cubicatges. Des de 125 cc a 250, 500, 990, 800 i 1.000. Preguntat per quin és el seu favorit afirma que «cada categoria té coses bones i coses dolentes. La moto que recordo amb més estimació és l'Honda NSR 500. I després també la de 990 cc, la primera MotoGP que es va fer de quatre temps i cinc cilindres, un motor espectacular. Era senzillíssim, amb una construcció brillant, sense gaire tecnologia. Era un motor clàssic que funcionava bé».

El moianès també és reconegut per les relacions que ha tingut amb els seus pilots. Algunes no han estat positives, però en d'altres aquest enteniment ha donat molt bons resultats. Per a ell «el més important és la confiança a nivell tècnic. No hi ha res millor per a un pilot que ser capaç d'explicar al seu tècnic què li passa i que confiï que ell ho solucionarà. Per al tècnic, el mateix. Si saps que el pilot t'explica el que realment ha sentit a la moto i té clar el que necessita per anar ràpid, t'ajuda de seguida a poder prendre la línia a seguir».

Tot i les millores, mirant enrere, trenta anys i menys i tot, Forcada troba a faltar unes quantes coses. Entre elles, «el pla tècnic, l'artesanal, el manual. Les coses que feies, allò que podies inventar i provar i que ara és impossible pel funcionament de la moto. El problema dels bancs de proves és que quan evoluciones una moto trenques moltes coses i per als equips petits, com era el de JJ Cobas, era complicat».

A Forcada també li hauria agradat «tenir la facilitat que hi ha ara per viatjar. Quan jo vaig començar calia recórrer a la furgoneta o al cotxe i això significava passar molt temps fora de casa, creuar fronteres i d'altres situacions de difícil gestió. Ara, en canvi, és més fàcil tornar a casa» després de ser a cada Gran Premi.

21 agost 2019

Regió7

20 d’ag. 2019

Els productors locals aposten per la creació d'un centre de sacrifici de baixa capacitat com a solució

l. s. 20.08.2019 | 21:48

Una de les apostes per resoldre la manca d'aquest servei a la comarca és la creació d'un nou escorxador de baixa capacitat. Els ramaders esperen una solució des de fa quatre anys i mostren preocupació per l'estabilitat de la iniciativa després del canvi de govern a la Diputació de Barcelona. Segons fonts d'aquest organisme, el projecte està aprovat. No obstant això, falta donar llum verd a la subvenció d'uns 210.000 que ha demanat el Consorci del Moianès a la Diputació de Barcelona per crear el nou servei. Està previst que la Diputació ho decideixi de cara al setembre. De moment, el projecte té una subvenció de 60.000 euros que aporta la iniciativa Barcelona Smart Rural.

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, apunta que en un escorxador de baixa capacitat es poden sacrificar un màxim de 2.000 quilos de carn en un sol dia. «S'hauria d'entendre com un espai comunitari que difereix del concepte d'un escorxador convencional i que donaria més facilitats als ramaders per seguir la traçabilitat del seu bestiar», destaca. «La distribució pròpia a les carnisseries de proximitat o als restaurants és el que pot donar oxigen als petits ramaders perquè es puguin guanyar la vida», assenyala.

«La distribució dels escorxadors pel territori està canviant perquè anys enrere cada població o zona territorial disposava d'un servei de sacrifici però, avui en dia, predominen els grans escorxadors dispersos pel territori que assumeixen grans volums de bestiar», apunta Carles Mencos, el coordinador d'UP a la regió central.

20 agost 2019

Regió7

Ramaders del Moianès denuncien la falta d'escorxador de xais i vedells

L'únic servei de la comarca es limita al porcí i els pagesos afectats fan llargs trajectes per sacrificar el bestiar laura serrat 20.08.2019 | 21:48


Els ramaders del Moianès Francesc Molins, Martí Font, Raquel Valldeoriola i Joan Homs (d'esquerra a dreta) laura serrat

Recórrer cent quilòmetres per trobar un escorxador, generar estrès a l'animal i perdre la traçabilitat del bestiar. Aquestes són algunes de les conseqüències que viuen els ramaders del Moianès que crien xais, vedells i cabrits des que l'escorxador comarcal va decidir sacrificar només bestiar porcí l'any 2015 (vegeu edició del 16 de gener del 2016). La creació d'un nou escorxador de baixa capacitat a la comarca és la demanda dels productors que volen encarregar-se de la distribució de la seva carn i dirigir-la als comerços locals. Controlar la venda del bestiar és una de les sortides per a les explotacions petites, que estan supeditades als preus que marquen les grans empreses del sector.

Fa quatre anys, l'escorxador comarcal del Moianès va limitar-se al porcí, va al·legar que la resta donava poc rendiment. Aleshores els ramaders amb explotacions d'oví, boví o cabrum es van quedar sense aquest servei a la comarca. El 2018 el Moianès tenia 82 explotacions de boví, 40 d'oví i 35 de cabrum, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. No obstant això, «una bona part d'aquestes explotacions només s'encarreguen de la cria del bestiar», afirma el ramader Joan Homs.

Apunta que els pagesos afectats són els que s'encarreguen de tot el procés productiu i, al final, han de fer «molts quilòmetres per sacrificar el bestiar i aquest fet dificulta la venda de proximitat a la comarca». Destaca que un grup d'una vintena de pagesos joves afectats s'han unit sota el nom de Col·lectiu de Ramaders de l'Altiplà per fer visible la situació i reclamar a l'administració la creació d'un escorxador de baixa capacitat a la comarca. Un projecte que fa anys que els ramaders esperen.


Buscar escorxador lluny de casa
«Em desplaço fins a Sant Cugat per sacrificar el bestiar i, després, perdo la pista dels animals», lamenta la ramadera Raquel Valldeoriola, que té una explotació de vedelles. Explica que quan podia utilitzar el servei de l'escorxador comarcal del Moianès «venia als petits comerços de la vora». Actualment, els trasllats compliquen la venda directa. «L'escorxador s'encarrega de la distribució i només sé que algunes vedelles marxen amb vaixell fins al Líban», destaca.

El ramader Joan Homs viu una situació similar. També té una explotació ramadera de vedells que «acaben comercialitzant-se al gran mercat». Abans del 2015, distribuïa el seu producte entre diversos negocis locals «però ara la comercialització de la carn està en mans de l'escorxador». Reivindica que la petita ramaderia hauria de tenir més control sobre el destí del bestiar amb un servei de sacrifici més a la vora.

«Volem conèixer la traçabilitat de la nostra carn», destaca el ramader Francesc Molins. Ell cria cabres de llet i ovelles i es desplaça a l'escorxador de Sant Joan de Vilatorrada. «La qualitat de la carn queda ressentida perquè s'agreuja l'estrès dels animals en els trasllats i el temps d'espera a l'escorxador», diu. Destaca que alguna vegada s'ha trobat que li retornen una carn que no és la seva.

Un altre dels ramaders afectats, Martí Font, té una explotació d'ovelles que aconsegueix distribuir de manera directa, «tot i el desgast dels trasllats continus i la despesa que aquests suposen». Font considera que «és absurd haver de fer tants viatges per retornar el bestiar a la comarca».

El coordinador territorial de la Catalunya Central d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, remarca que «una bona part dels ramaders amb explotacions petites voldria tenir una garantia de localitat en el proveïment dels productes, però la llunyania dels escorxadors ho dificulta». Apunta que la venda directa és una de les sortides per als petits ramaders, que han de competir amb grans corporacions.

20 agost 2019

Regió7

19 d’ag. 2019

Moià ret homenatges a veïns del poble en la cloenda de la festa major

El dibuixant local Josep Lluís Martínez Picanyol, el col·lectiu de gent gran, i estudiants de l'institut, figuren entre els guardonats redacció | moià 19.08.2019 | 18:16



Moià ha dedicat diversos reconeixements a col·lectius i veïns del poble en el marc de la 114ena festa de l'Arbre Fruiter i d'homenatge a la vellesa, que ha servit de cloenda als actes de la festa major. L'Ajuntament, el parc municipal i la plaça del CAP, on es va fer la tradicional plantada de l'arbre, han estat els escenaris centrals de les activitats, aquest cap de setmana.

La festa ha nomenat enguany com a president d'honor el dibuixant i escriptor Josep Lluís Martínez Picanyol, un dels moianesos més coneguts arreu del país, si bé no va poder assistir a l'acte commemoratiu per problemes de salut. No obstant, va dibuixar i firmar el llibre d'Honor de l'Ajuntament, i va fer arribar un escrit que es va llegir durant la festa.

Nascut a Moià el 16 de març del 1948, Picanyol ha estat pare de molts personatges de còmic, entre els quals destaca el popular Ot el Bruixot, i també és l'autor d'Històries d'una pensió, inspirat en la infantesa que va passar al carrer de les Joies, on la seva mare regentava una perruqueria i també una petita pensió. L'homenatge a Picanyol era a tota una dilatada vida professional , també dedicada a l'humor gràfic i als entreteniments, i a la col·laboració en revistes com Cavall Fort, Oriflama, Matarratos i Lecturas, i també en diaris com l'Avui, el Diari de Barcelona, o el Punt Diari.

En la vessant dedicada a la gent gran, es va fer un vermut al parc municipal i i un ball amb Carles Xandri, com a preludi a l'homenatge que enguany es va fer al matrimoni format per Josep Armadans i Agustina Martínez, a qui es va obsequiar amb una placa commemorativa.

També es va lliurar el premi Francesc Viñas al Civisme, que es concedeix a persones o entitats per la seva tasca cívica o humanitària. Aquesta vegada el reconeixement va ser per al moianès Joan Gaja, una persona molt activa en la vida associativa local, i amb 93 anys ha estat testimoni de bona part de la història del poble.

La festa també va dedicar un apartat de reconeixements a infants i joves. D'una banda, es van premiar els millors treballs de recerca de batxillerat de l'Institut Moianès. Els guardonats van ser Marc Torres Serra i Aina Olópez Mas, pel seu treball en l'àmbit científic «La medicina regenerativa»; Naiara Simó Rojo pel treball en l'àmbit social «La lluita del poble berber»; Jana Vila Surroca es va endur el premi en l'àmbit lingüístic amb «El desenvolupament del llenguatge infantil: estudi d'un cas»; i Clara Roselló Viader va obtenir un reconeixement en l'àmbit social i humanístic amb «Descobrint la història a través dels objectes de casa». Finalment, també es van lliurar els premis del XXVIè Concurs de Dibuix Infantil miquel Lerín-Maria Vilardell, convocat pel Centre Artístic del Moianès.

19 agost 2019

Regió7


18 d’ag. 2019

El Giracirc de Collsuspina tanca la seva cinquena edició amb més de 5.000 visitants


Agencia Catalana de NoticiasACN

L'organització celebra el seu èxit malgrat "una retallada important de pressupost"
ACN
Barcelona.
-Més de 5.000 persones han omplert els carrers de Collsuspina (Moianès) aquest cap de setmana durant el cinquè festival Giracirc. Una edició que, al parer de l'organització, s'ha tancat amb èxit, malgrat que ha patit "una retallada pressupostària per part de la Diputació de Barcelona" que ha obligat apassar el barret al final dels espectacles. "S'han fet gorres que ni nosaltres pensàvem, però en cap cas això no ha de servir perquè les administracions no apostin per festivals com aquest", ha valorat Moi Jordana, director artístic del certamen. Al seu torn, el coordinador Xavi Vinuesa ha expressat que "fer un festival com aquest, a un poble petit i descentralitzat de les grans ciutats, és una revolució". El Giracirc va arrencar divendres amb el sopar-espectacle 'Ye Orbayu', a càrrec de la companyia Vaques, per celebrar el cinquè aniversari del festival amb la gent del poble d'una manera especial. Dissabte va ser el torn del projecte Circ Social, amb joves del centre de menors de Sant Quirze de Safaja, de centres oberts de la comarca i altres infants, que va obrir la jornada per després donar pas a l'espectacle 'Mr Alret', de la companyia Moi Jordana, premi a millor actuació de circ per votació popular del 2018 de Zirkòlika. A continuació, van arribar els Tabalers dels Diables de Castellterçol i un concert-vermut de Mambes. A la tarda, la protagonista del festival va ser la companyia Chocochurry, amb l'espectacle 'Jony Tresvueltas', que va celebrar-se seguidament de la xerrada 'Cultura, eina de resistència i transformació', amb Eva Marichalar-Freixa, artista multidisciplinar i professora; Paula Giberga, de La Folie; Namina, compositora i cantautora, i Anna Alavedra, de Cirquet confetti, amb la moderació del periodista Oriol Puig.Els espectacles 'RAR', de la companyia Balusca; 'Sobre Rodes', de Yldor Llach, i 'Josafat' de companyia Passabarret, guanyador del Gran premi BBVA de circ 2018, per Zirkòlika, van aplegar una gran afluència de públic.A part, la companyia Lolamento va tancar la nit d'espectacles amb 'La burlesca del foc', acompanyada de la música del DJ Es K Flute.La resta de propostes, com els tallers de circ i l’espai de jocs per infants de fins a tres anys, han funcionat amb normalitat i l’ambient ha transformat Collsuspina en "una gran carpa de circ" per a un públic especialment familiar.Pel que fa al diumenge, la companyia Sabanni ha estat la primera a pujar a l'escenari amb l'espectacle 'Amb P de pallasso', seguida de l'actuació 'Tri.circ', de Cirquet Confetti, i la música de Radio Cincinnati. El tancament del festival ha estat a càrrec del cabaret d'escoles amb La Churry, La Fàbrica dels Somnis, l'esplai de circ Encircl'at i l'escola Circ Los.

18 agost 2019

Aldia.cat

El Giracirc manté l'equilibri amb menys recursos

El festival de Collsuspina torna a captar l'atenció del públic familiar amb un programa variat, malgrat l'absència dels 8.000 euros de la Diputació laura serrat 18.08.2019 | 23:31



«El circ connecta molt ràpid amb els infants, els fa somiar i els transmet una valors», apuntava ahir Quim Abramo, un dels visitants del festival de circ de Collsuspina, el Giracirc. Passejava agafat de la mà de la seva filla entre els colors vius i s'abstreia de la resta del món mentre observava els jocs d'un pallasso, amb la mateixa cara d'embaladit que la seva filla. Una mare donant el pit, una dona gran des del balcó i dos infants asseguts al paviment. Tots fixaven la mirada a l'espectacle, com si el temps s'hagués suspès, i només existís el personatge amb els cabells estarrufats i el nas vermell que interactuava amb el públic.

Des de fa cinc edicions, el Giracirc de Collsuspina demostra que és capaç de captar un públic familiar i convertir un poble de 340 habitants en un espai per als amants del circ al llarg d'un cap de setmana. Enguany unes 5.000 persones han visitat el poble del Moianès. Malgrat les retallades que ha viscut el festival enguany, amb l'absència dels 8.000 euros que aportava la Diputació de Barcelona, el certamen resisteix gràcies a la implicació voluntària d'una seixantena de veïns del poble que preparen Collsuspina perquè esdevingui la capital del circ.

Malabars, equilibris sobre una bicicleta, un ball en l'aire amb una tela o tallers que acosten el circ als més petits. L'oferta variada d'espectacles que arrenquen enmig del carrer s'ha mantingut, tot i que, s'ha passat de quinze companyies a deu. Un dels artistes que presentaven l'espectacle Amb P de Pallasso, Jordi Saban, destacava que «és una llàstima retallar els recursos a propostes com el Giracirc, que tenen la capacitat d'emocionar i sorprendre el públic».

En concret, dels 22.000 euros de l'any passat s'ha passat a 12.000. Uns diners que es destinen a les companyies convidades, la decoració i les activitats. Aquest any el consistori n'hi aporta 5.000 i la resta s'obtén amb les vendes a la barra i a les parades de menjar. L'alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló, apunta que enguany la Diputació va retallar la subvenció als festivals de referència i el Giracirc n'era un, «però l'any vinent insistirem per obtenir més recursos».

Per poder sobreviure, el festival ha reduït el nombre de companyies i, després de cada espectacle, s'ha passat el barret per intentar oferir un sou digne als artistes. «L'administració hauria de tenir més compromís amb la cultura i ajudar els festivals consolidats», apunta l'organitzador Xavier Vinuesa. En la mateixa línia, el director artístic del festival, Moi Jordana, destaca que el Giracirc permet que la cultura brolli en un poble petit com Collsuspina i els veïns puguin veure circ a casa.

18 agost 2019

Regió7

Adri Arnaus queda a un sol cop de ser campió a Praga

El moianès es llueix l'últim dia del Màsters de República Txeca i és segon redacció/agències 18.08.2019 | 23:29


Adri Arnaus obté un altre segon lloc per tercera vegada aquest any aRXIU/AFP
El golfista de Moià Adri Arnaus no va poder aconseguir finalment la victòria al Màsters de la República Txeca disputat a Praga, quedant-se a un sol cop del guanyador, el belga Thomas Pieters. En el darrer dia del campionat, disputat ahir, el belga va saber administrar l'avantatge que tenia respecte al dia anterior i no va permetre que Arnaus el superés. El moianès va aconseguir una bona embranzida final, que li va permetre mantenir la segona posició al D+D Real Czech Masters, amb birdies als forats 16 i 18. «No vaig baixar els braços en cap moment», va assegurar Adri Arnaus una vegada finalitzat el torneig. «Vaig aconseguir alguns birdies per intentar que s'equivoqués en algun moment Pieters. Però va estar molt encertat i sòlid. Estic realment feliç del resultat», va afirmar. En tercera posició, completant el podi de Peters i Arnaus, va quedar l'anglès Sam Horsfield, dos cops per sota del golfista moianès.


Tercer segon lloc de l'any

Està sent una bona temporada pel jove Adri Arnaus, de 24 anys. Després del que va aconseguir ahir a Praga, ja suma tres segons llocs. El primer el va obtenir el març a Kenya i el segon va ser fa unes setmanes a Valderrama (Cadis). El golfista moianès es quedarà a les portes de ser entre els 100 primers de la classificació mundial, i ha aconseguit el seu millor registre des que va iniciar-se en el món del golf. És el primer any que Adri Arnaus té targeta del Circuit Europeu i l'està aprofitant.

Però una de les grans cites que ha viscut aquesta temporada ha estat el magnífic resultat que va aconseguir a tot un Obert dels Estats Units en el seu debut, amb 289 cops, 5 per sobre del par. El moianès va aconseguir en la primera jornada del torneig nord-americà el millor debut estatal en un major des de l'any 2010, amb un total de 69 cops el primer dia. Més mala sort va tenir en l'Obert Britànic, sense èxit per passar en el tall que el classificaria per a la fase final.

Els altres dos golfistes estatals que van participar en el Màsters de República Txeca van ser Iván Cantero Gutiérrez i Gonzalo Fernández-Castaño, que van quedar ambdós empatats en la 23a posició, amb un total de 279 cops.

18 agost 2019

Regió7