14 de gen. 2019

49.000 alumnes del Bages, Berguedà, Moianès i Anoia participen a Anem al Teatre

Aquest mes de gener «El petit elefant» es representa a Berga, Cardona, Castellterçol, Sant Fruitós i Sant Joan redacció 14.01.2019 | 23:13

El programa Anem al Teatre, que promou la Diputació de Barcelona, ha ofert durant el curs 2017-18 un total de 463 funcions de teatre, música, dansa i circ a més de 96.000 alumnes d'educació infantil, primària i secundària de la demarcació de Barcelona. D'aquests, 49.000 del Bages, Berguedà, Moianès i Anoia. Al programa Anem al Teatre hi ha un total de 155 municipis adherits, amb 364 centres docents participants. El programa continua i aquest mes de gener s'ofereixen una quarantena de funcions de vuit espectacles diferents. A les poblacions de la Catalunya Central es podrà veure El petit elefant, del Centre de Titelles de Lleida, a Berga, Cardona, Castellterçol, Sant Fruitós i Sant Joan.

14 gener 2019

Regió7

Els pressupostos de l'Estat s'obliden de la Catalunya Central

Els comptes que ha presentat la ministra Montero només contemplen finançar obres a la Catedral de Vic i en un tram de l'A-2 acn | vic 14.01.2019 | 18:01

L´A-2, al seu pas per la Panadella. L´Estat millorarà el tram que va fins a Esparreguera ACN

El projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2019 preveu una inversió de 672.710 euros a la Catalunya Central, una xifra superior a la de l'any passat (111.000 euros), però inferior als 800.000 de fa dos anys. Cap d'ells anirà al Bages, el Berguedà, el Moianès o el Solsonès.

Les partides es destinaran a la rehabilitació de la Catedral Sant Pere de Vic (581.040 euros) i a la restauració del temple (91.167). Segons es recull als PGE, els treballs de rehabilitació pressupostats des de Foment van començar el 2018 i s'allargaran fins al 2021, amb un cost de 2,2 MEUR. La restauració de la Catedral, a càrrec de la direcció general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, s'allargarà fins al 2020 i el cost total serà de poc més de mig milió d'euros. Com ja va passar l'any passat, el projecte de llei que ha presentat aquest dilluns la ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero, no preveu cap partida concreta per a infraestructures de la Catalunya Central.

També destaca les inversions a l'A2 al tram que va de la Panadella fins a Esparraguera (Baix Llobregat). El tram de carretera no pertany exclusivament a la Catalunya Central, però passa per alguns municipis d'aquest territori. Es tracta de pobles i ciutats de l'Anoia com Jorba, Igualada, Òdena, Castellolí o el Bruc. L'objectiu de les obres és reforçar el ferm des del punt quilomètric 530 fins al 580. Les obres van començar el 2016 i s'allargaran fins al 2020 amb un pressupost total de 17,8 MEUR. Per al 2019 la previsió és executar-ne 7,3.

14 gener 2019

Regió7

10 de gen. 2019

Junyent celebra l'arxivament de la causa per donar suport a l'1-O i admet que no ho esperava tan aviat

La fiscalia ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa i contra el de Moià, Dionís Guiteras josep sallent manresa 10.01.2019 | 23:53


L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent.

«No m'esperava aquesta decisió ara. No sabia com evolucionaria, però pensava que, en tot cas, no s'arxivaria fins després de les eleccions municipals», admetia ahir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, a aquest diari. «Això ens donarà força a les eleccions, perquè vam fer el que la majoria de manresans demanaven als seus representants, que era que es pogués votar», va afegir.

«Estic content, i no només per a mi, sinó també per la meva família i la gent que em va donar suport en aquell moment», va manifestar l'alcalde manresà. I va fer notar que, tot i que tenia la «consciència tranquil·la», no les tenia totes: «De la mateixa manera que hi ha presos polítics i exiliats, doncs nosaltres tampoc no sabíem com evolucionaria».

L'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també va mostrar ahir públicament la seva satisfacció. «Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular», va assegurar. «És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte», va afegir. Tant Guiteras com Ju-nyent van agrair la tasca dels advocats que els han defensat, així com la de tota la resta de lletrats que porten causes de l'1-O.

La fiscalia de Manresa va arxivar ahir les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

10 gener 2019

Regió7

Arxivades les causes contra els alcaldes de Manresa i Moià pel decret de convocatòria de l'1-O

Junyent i Guiteras van ser dos dels batlles que l'octubre del 2017 van ser citats a declarar pel fiscal josep sallent manresa 10.01.2019 | 18:09

L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià, Dionís Guiteras, els dies que van ser citats a declarar als jutjats manresans Arxiu


L'alcalde de Moià qualifica de "tràmit administratiu" la citació del fiscal i opta per no declarar
Valentí Junyent surt a declarar als jutjats

La fiscalia de Manresa ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

Aquest dijous, tots dos han rebut la notificació de l'arxivament. En les resolucions, a les quals ha tingut accés aquest diari, el fiscal assenyala que, si bé els alcaldes es van adherir a la convocatòria, en realitat no van signar "cap acte de disposició de bens públics". A més, afegeix, no van tenir "un comportament actiu" en l'organització del referèndum i, de fet, als centres de votació de titularitat municipal, hi havia "una multitud de gent" que disposava de les claus, sense que els responsables dels locals rebessin cap ordre directe dels batlles d'obrir els col·legis.

En un comunicat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s'ha mostrat satisfet per l'arxivament de les diligències i ha assegurat que "aquest cas no hauria d'haver arribat als jutjats", alhora que ha qualificat de "despropòsit" les actuacions inicials contra càrrecs electes. "Exercir la democràcia mai no podrà ser un delicte", ha subratllat.

Per la seva banda, l'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també ha mostrat la seva satisfacció. "Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular", ha assegurat en una piulada a les xarxes. "És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte", ha afegit a aquest diari.

Tant Junyent com Guiteras han agraït la feina dels advocats voluntaris de Manresa que els han defensat, a ells, i a les altres causes relacionades amb l'1-O, així com han tingut paraules de solidaritat amb els polítics empresonats que seran jutjats al Suprem.


10 gener 2019

Regió7

7 de gen. 2019

Viñales desvela que va viure amb Forcada una «tensió innecessària»

agències 07.01.2019 | 00:00
La temporada passada no va ser gens positiva per al pilot de Roses Maverick Viñales, que va finalitzar el mundial de MotoGP en quarta posició, darrere del seu company d'equip, Valentino Rossi, i, sobretot, sense cap possibilitat de lluitar pel títol amb Marc Márquez. Viñales només va guanyar una cursa, el Gran Premi d'Austràlia, quan tot ja estava decidit, i només va fer quatre podis més, una segona posició i tres terceres. L'any, a més, va venir esquitxat pel trencament amb qui era el seu cap de mecànics, el moianès Ramon Forcada, anterior campió del món de la categoria al costat de Jorge Lorenzo. Un cop acabat l'any, i amb la vista posada en el 2019, Viñales ha deixat caure, en declaracions recollides pel diari Marca, alguns motius dels problemes amb Forcada.

Així, segons recorda, «quan va transcendir que Ramon Forcada no seguiria amb mi, les coses no es van portar bé. Es va donar per segur que la decisió de prescindir d'ell havia estat meva, però jo no puc decidir que se'n vagi de manera unilateral. Va ser una decisió que es va prendre conjuntament amb Yamaha». Per això, afegeix que «la tensió que es va viure amb Forcada va ser del tot innecessària» durant uns mesos.

Més ordre

Així, un cop acabat l'any, Viñales ha aconseguit els serveis d'Esteban García, que era a KTM amb Bradley Smith, per suplir el veterà enginyer, i quan parla del seu nou cap de mecànics deixa caure crítiques cap a Yamaha. «Esteban aportarà ordre, que és molt important. Aquest any hem fallat molt en petits detalls que no desvelaré perquè pot provocar fins i tot riure. Crec que Esteban tindrà aquestes coses molt controlades. Ell m'ha demostrat ser una persona que d'un dia a l'altre només vol millorar. A part d'això, penso que aportarà molta tranquil·litat a l'equip i un pla».

7 gener 2019

Regió7

3 de gen. 2019

La Catalunya Central tanca el 2018 retallant el 4,53% el nombre d'aturats

Les comarques interiors acomiaden l'any amb 26.415 persones sense feina, 1.253 menys que el 2017 carles blaya/efe 03.01.2019 | 23:39
Les comarques de la Catalunya Central van tancar l'any amb un nou descens interanual de l'atur, del 4,53%, en aquest cas, de manera que la xifra de persones sense feina registrades a les oficines de Treball era a final d'any de 26.415, 1.253 menys que el 31 de desembre del 2017. Amb tot, en termes mensuals, és el primer desembre des del 2011 en què l'atur s'incrementa aquest mes a les comarques interiors respecte del novembre. En aquesta ocasió, l'alça ha estat del 0,38%, quan el 2011 l'increment va ser cinc dècimes superior, del 0,85%. Des d'aquell any, tots els mesos de desembre havien experimentat davallades de l'atur respecte del mes anterior.

Especialment significatiu és l'increment del nombre d'aturats registrats a les comarques de més pes industrial del territori i poc subjectes a l'estacionalitat, com ho són el Bages, on l'atur ha crescut el desembre l'1,23% respecte del novembre (fins a les 9.474 persones), l'Anoia, amb una alça del 0,39% (7.545 aturats) i el Baix Llobregat Nord (1,44% més d'aturats, fins als 5.339). En canvi, experimenta descensos al Berguedà (-0,42%), la Cerdanya (-4,37%) i el Moianès (-1,8%) i a l'Alt Urgell (-0,76%). També s'incrementa el nombre de persones sense feina registrades al Solsonès (1,77%).

Respecte del conjunt català, el nivell de descens de l'atur en termes interanauals continua per sota a la Catalunya Central, com ja va passar el mes de novembre. El desembre del 2017, el decreixement de l'atur també era més significatiu a la Catalunya Central que al conjunt del país.


Les dades a Catalunya


Catalunya ha tancat el 2018 amb un total de 392.907 desocupats, 25.111 aturats menys que el 2017, fet que suposa un descens interanual del 6,01%, segons les dades fetes públiques ahir pel ministeri de Treball.

En el conjunt de l'Estat, l'atur registrat va baixar en 210.484 persones en els últims dotze mesos, amb una reducció interanual del 6,17%, lleugerament superior a la registrada a Catalunya.

En el mes de desembre, el nombre d'aturats registrats en les oficines dels Serveis Públics d'Ocupació (SEPE) va caure en 1.498 persones a Catalunya, el 0,38% en relació amb el mes de desembre, mentre que a tot Espanya la desocupació es va reduir l'1,55% per comparació amb el novembre.

En termes absoluts, Catalunya ha estat la tercera comunitat on es va reduir més la desocupació durant el 2018, darrere d'Andalusia (36.597 aturats menys) i de la Comunitat de Madrid (30.668 desocupats menys), si bé en termes relatius es va situar en la mitjana espanyola.

Dels 392.097 aturats registrats a Catalunya, un total de 171.150 són homes i 221.757, dones.

D'altra banda, Catalunya va tancar el 2018 amb un total de 3,39 milions d'afiliats a la Seguretat Social, fet que suposa 96.437 persones més que el 2017, el 2,92% més. En el conjunt de l'Estat, l'afiliació mitjana a la Seguretat Social va arribar a la dada històrica de 19.024.165 ocupats, només superat el 2007, i va registrar un augment de 563.965 inscrits respecte a l'any passat.


La valoració del Govern


El conseller de Treball de la Generalitat, Chakir el Homrani, va valorar ahir dijous que la reducció de la xifra d'atur a Catalunya el 2018 és bona però «millorable» en aspectes com la igualtat entre els homes i les dones i l'adequació dels diferents perfils professionals.

3 gener 2019

Regió7

La mortalitat viària a les comarques centrals creix el 26% i suma dos anys seguits d'augment

La regió tanca l'any amb 29 víctimes, la xifra més alta des del 2014; i el Bages, amb nou, és la comarca amb el pitjor balanç josep sallent manresa 03.01.2019 | 00:01


Accident mortal a l´antiga C-37, al Bages, el 17 de desembre. Arxiu/Josep Sallent

El nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit a la Catalunya Central ha crescut aquest 2018 un 26% respecte a l'any anterior, un percentatge superior al que s'ha registrat en el conjunt de Catalunya, que ha estat del 10%. Es tracta del segon any consecutiu en què s'ha incrementat la mortalitat, tant a les comarques centrals com en el conjunt del país.

Després que el 2016 s'hagués registrat el mínim històric (19 víctimes a les comarques centrals), la xifra va pujar fins a 23 morts el 2017, i aquest 2018 s'ha tancat amb sis víctimes més, 29 en total. Es tracta del còmput anual més alt des del 2014 (quan en van ser 32). La dada inclou els accidents interurbans i urbans del conjunt de les comarques incloses en l'àmbit de difusió d'aquest diari, és a dir, el Bages, el Moianès, el Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, l'Anoia i el Baix Llobregat Nord.

D'entre aquestes, el Bages ha estat la comarca més damnificada (amb 9 víctimes, 4 més que el 2017), seguida de l'Anoia (7), l'Alt Urgell (5), el Baix Llobregat Nord (4), el Berguedà (2) i la Cerdanya (2). Al Solsonès i al Moianès no hi ha hagut cap accident mortal.

La majoria de sinistres tràgics s'han produït en carreteres convencionals d'un sol carril per sentit, en les quals aquest gener el límit de velocitat quedarà reduït a 90 km/h. El tram de l'Alt Urgell de l'eix del Segre (C-14) ha estat el que presenta el pitjor balanç, amb cinc víctimes mortals, en cinc accidents diferents, tres dels quals al terme municipal de Bassella.

Una altra via afectada ha estat la B-224, entre Martorell i Capellades, amb tres víctimes. L'eix Diagonal i l'eix del Cardener han registrat, al seu torn, dues víctimes cadascuna. En el cas de l'eix del Cardener (C-55), els dos accidents mortals es van produir a Callús, és a dir, en el tram Manresa-Súria, un dels que concentra més sinistralitat de tot el país, segons un estudi recent del RACC. Pel que fa al tram sud de la C-55, entre Manresa i Abrera, ha registrat el 2018 un accident mortal, amb una víctima, a Castellbell i el Vilar.

Pel que fa a les vies desdoblades, l'eix Transversal ha estat l'autovia amb més víctimes, amb tres morts al tram del Bages (dos dels quals en un únic accident). També hi ha hagut dos morts a l'autovia C-16, al tram bagenc, tot i que, en els dos casos, van ser atropellaments. La C-16 va tenir el juny un tercer accident mortal, a Guardiola de Berguedà, on un conductor va morir per l'impacte d'una roca.

3 gener 2019

Regió7